Cistus_ladanifer_morado

Les plantes aromàtiques s'utilitzen des de temps immemorial en infusions, decoccions, maceracions... De reconegudes propietats terapèutiques, els olis essencials d’anís,  gingebre, pi, fonoll, sassafràs, canyella, mirra, encens..., es van usar durant mil·lennis a  la Xina, l’Orient Mitjà, l’Índia, Grècia, Egipte, Amèrica (Asteques, Maies, Inques) o a l’Àfrica. Va ser el metge persa Avicenna, però,  qui cap a l'any 1000 dC va desenvolupar la destil·lació al vapor, a partir de la creació de  l’alambí, per a l’extracció d’olis essencials purs; tècnica que encara s’utilitza a l’actualitat.

A finals del segle XVI s’utilitzaven més de cent olis essencials per tractar diferents malalties. Un exemple del potencial terapèutic dels olis essencials el trobem a la legenda francesa que narra la història dels quatre lladres que al segle XVII, durant les grans epidèmies de pesta a Europa, es van dedicar al saqueig de la ciutat mentre la població moria de la malaltia, sense que ells la contragueren. Empresonats i condemnats a mort, a canvi de salvar la seva vida, van revelar el secret del vinagre elaborat a partir d'oli essencial d’Eugenia caryophyllus, Cinnamomum verum, Lavandula angustifolia i Mentha x piperita, amb el qual s’untaven el cos i tonificaven el seu sistema immunològic.

Amb l’arribada de la civilització industrial, la química de síntesi va substituir els olis essencials, fins que l’any 1928 el químic perfumista René-Maurice Gattefosse, va encunyar el terme Aromaterapia i va classificar els olis essencials segons les seves propietats més rellevants: calmants, tonificants, estimulants, antisèptics, antivírics... L'Aromateràpia de l'escola francesa es va popularitzar més tard gràcies al llibre 'Aromatherapie' (1964) del Dr. Jean Valnet.

Lemon-Trees

2-bolsas-alimentos-naturales-puros-condimento-canela-Cassia-corteza-40-g-bolsa-Cinnamomum-Cassia-especias-original (1)

Rosemary essential oil in a small glass vial and plant with flowers on a wooden background

Què és l’Aromateràpia? Segons l’escola francesa, l'Aromateràpia és una terapia bioquímica que es basa en la relació entre els compostos químícs dels olis essencials i les seves propietats terapèutiques. L'Aromateràpia utilitza essències i olis essencials bioquímicament definits per tractar diversos trastorns, ja sigui per via oral, cutània o atmosfèrica mitjançant difusors d'essències.

Què es un oli essencial? L’extracte líquid obtingut generalment per destil·lació per vapor d’aigua, de la part o parts de la planta o arbre aromàtic, on s'hi troben les glàndules secretores. El resultat final, que es podria definir com quintaessència, és un producte molt complex que pot contenir més de 100 molècules amb diferents propietats terapèutiques. Pel que fa als cítrics, es rasca la pell sobre una esponja natural per recuperar l'essència. Tot seguit, s'escorre l'esponja i es recull l'oli essencial. 

Sempre que comprem un oli essencial amb finalitat terapèutica, és molt important que sigui 100% pur, millor ecològic, i que provingui de plantes botànicament certificades i identificades amb el nom llatí, que és la llengua universalment reconeguda en botànica.  

Què és el quimiotip (QT)?  És la variació de les composicions bioquímiques de la planta aromàtica, en funció del clima, altitud, tipus de sòl, etc.. El quimiotip revela les propietats terapèutiques d’un oli essencial en concret, representant,  per tant, la seva identitat bioquímica, és a dir, la raça química o l’especificitat bioquímica.

Per exemple: 

  • Farigola (Thymus vulgaris qt tujanol)  és antiinfecciosa, estimulant i regeneradora hepàtica.
  • Farigola (Thymus vulgaris qt linalol) te propietats antibacterianes, antifúngiques i antivirals. 

Aplicacions. Els olis essencials per via oral, tant en adults com en nens,  s’han d’utilitzar sempre sota la supervisió d’un terapeuta, ja que alguns poden resultar tòxics. Els olis essencials i les essències es poden emprar tant en cosmètica com en el tractament de determinades patologies, ja sigui com a tractament únic o com a teràpia coadjuvant en teràpies naturals o al·lopàtiques. Alguns dels molts exemples d’aplicació: acne, arrugues prematures, alopècia, aerofàgia, angines, angoixa, ansietat, artritis, astènia, congestió, grips i refredats, depressió, còlics, èczemes, restrenyiment, micosi, obesitat, cel·lulitis, otitis, psoriasi, tendinitis, varius, etc.