homeopatia

La societat del segle XXI mostra un viu interès per les teràpies holístiques i pel tractament dels trastorns de salut sota el concepte hipocràtic Primum non nocere (el primer és no perjudicar). Hipòcrates (S V aC) i més tard Paracels (S XV), igual que es va fer a diferents branques de la Medicina Tradicional Xinesa (Hwa To, SII aC), van emprar el principi de similitud, Similia similibus curantur (el semblant cura el semblant), abans que ho fes Samuel Hahnemann (1755-1843), pare de l’homeopatia. No obstant això, va ser Hahnemann qui va divulgar-lo i dotar-lo d’un cos i una metodologia científica, utilitzant per primera vegada l’any 1808 el terme homeopatia (homeos=semblant ; pathos= malaltia). Al seu llibre Organon de la Medicina, Hahnemann explica els principis bàsics, el concepte de salut i malaltia i els criteris per tractar els malalts amb Homeopatia.

Els principis actius de les preparacions homeopàtiques s’obtenen a partir de substàncies anomenades soques homeopàtiques. Actualment s’utilitzen prop de 3000 soques que són d’origen vegetal, animal o mineral, diluïdes i dinamitzades, mitjançant unes pautes predeterminades per les farmacopees homeopàtiques, denominades potències.

Els medicaments homeopàtics unitaris contenen una única soca, mentre els complexos estan compostos per diverses soques i tenen una administració més genèrica, en donar resposta a problemes més comuns de la vida quotidiana: tos, grips, refredats, mal de coll, trastorns digestius, conjuntivitis, ansietat, nerviosisme puntual... Normalment no reben el nom de la soca, sinó el nom comercial enregistrat pel laboratori que els comercialitza.

Així mateix, la nomenclatura en llatí dels medicaments homeopàtics unitaris és de caire internacional, la qual cosa permet comprar-los arreu del món; per exemple, Belladona, Nux vomica, Arnica Montana....  Els medicaments homeopàtics es presenten normalment en forma de tubs de grànuls o de dosi de glòbuls. També els trobarem en altres presentacions: gotes, comprimits, pomades, ampolles, xarops... Es fabriquen en laboratoris farmacèutics en compliment de la normativa sanitària exigida en matèria de medicaments i es dispensen només a les farmàcies. 

La terapèutica homeopàtica estimula la reacció espontània i natural de l’organisme. Basant-se en el principi de similitud, utilitza els efectes terapèutics de les substàncies, atenuant la seva toxicitat mitjançant la utilització de molt petites dosis d’una determinada substància que, a dosis elevades, provocaria en una persona sana l’aparició dels símptomes del medicament (patogenèsia del medicament homeopàtic), però que és curativa o pal·liativa quan es pren a dosis infinitesimals i en la “dosi mínima” i s’adapta al conjunt de signes i símptomes que presenta la persona.

Per exemple, una ingesta elevada d’Allium Cepa (la ceba, tan utilitzada a la cuina mediterrània), provocaria, entre d’altres símptomes, una irritació de les mucoses respiratòries superiors i les conjuntives, produint una irritació. Observem que les manifestacions agudes de determinades al·lèrgies són molt similars a las que produiria la ceba en una persona sana rinorrea aguda, picor d’ulls, llagrimeig, etc.

Arnica-montana-11-gross

 

homeopathy

 

Pulsatilla Flower 8

 

homeopathy-getty

La forma de preparació del medicament homeopàtic (dilució, agitació...), determina que la quantitat de substancia inicial desaparegui, guardant només el senyal de cada medicament com a element actiu en les subsegüents dilucions. L’experiència demostra que, tot i el procés de dilució, l’efecte terapèutic persisteix.  Observareu que el nom del medicament va seguit d’un número que indica la quantitat de vegades que s’ha diluït la substància emprada en la seva elaboració, així com d’una o diverses lletres que informen del mètode de dilució emprat. Per exemple, Arnica Montana 5CH, significa que la tintura mare de l’Arnica Montana, ha estat diluïda cinc vegades segons el mètode de fabricació centesimal descrit pel Dr. Hahnemann.

L’entrevista homeopàtica és extensa per trobar el remei més adient, donat que l’Homeopatia és un sistema terapèutic de gran amplitud que comprèn el conjunt total dels estats de la persona, tant pel que fa als aspectes patològics com als psíquicomentals. A diferència de la medicina al·lopàtica que, generalment, s’oposa a la malaltia i als seus símptomes de forma directa, l’homeopatia, considera que al nostre organisme s’hi troba el potencial de lluita contra la malaltia o el desequilibri i afavoreix la seva estimulació, contemplant la persona en tota la seva globalitat i observant el conjunt de tots els seus signes i símptomes.

La durada del tractament dependrà de la vitalitat, predisposició o susceptibilitat de la persona. No obstant això, en patologies agudes el resultat és molt ràpid. La seva acció en patologies cròniques és més lenta, però profunda. A caire preventiu, l’homeopatia és també una bona aliada per tonificar el sistema immunològic, ajudant-nos a prevenir grips i refredats, al·lèrgies estacionals... 

L’ homeopatia no té efectes secundaris o tòxics. És una teràpia apta per a qualsevol persona, que no presenta cap risc en nens, embarassades o avis. Les mascotes domèstiques reaccionen molt bé als medicaments homeopàtics. Qualsevol patologia pot ser tractada només amb homeopatia o, en determinades ocasions, acompanyar-la d'altres teràpies naturals. Es pot emprar, així mateix, com a complement de qualsevol tractament al·lopàtic.